Sinopsi
Barrio
és la història de tres adolescents, Rai, Javi i Manu, que
viuen en un barri de l’extraradi de Madrid. Els nois somnien en unes vacances
a llunyanes platges exòtiques.
En
Rai -que va darrere la Susi, la germana del seu amic Javi- té contactes
amb el món de la droga, fet que acabarà decidint el seu futur.
Pel que fa en Javi, que dorm amb cascos i música de rock per no
sentir les baralles dels seus pares, no té cap pressa per aconseguir
el carnet de conduir i fer-se càrrec de la furgoneta del seu pare
per ajudar l’economia familiar. Qui si treballa és en Manu. La seva
mare és morta, el seu pare està jubilat anticipadament a
causa de problemes amb l’alcohol i el germà gran, sempre absent,
és un drogaaddicte terminal.
El
film gira al voltant d’aquests tres adolescents, les seves circumstàncies
familiars, els seus condicionaments socials, les seves relacions personals,
els seus passeigs, la seva infinita tristesa i el seu univers limitat,
tancat per les fronteres del seu barri.
|
|
FITXA
DEL FILM
Títol:
Barrio
Any
de producció: 1998, Espanya.
Direcció
i guió: Fernando León de Aranoa
Producció:
Sogetel; Elías Querejeta, P.C.; Mact Productions i MGN Filmes.
Fotografia:
Alfredo Mayo
Música:
Hechos contra el decoro
Muntatge:
Nacho Ruiz Capillas
Durada:
99 minuts.
Intèrprets:
Críspulo Cabezas (Rai); Tomás Benito “Timy”
(Javi); Eloy Yebra (Manu); Marieta Orozco (Susi); Chete
Lera (Inspector); Alicia Sánchez (Carmen); Paco Algora
(Ángel).

|
 |
ABANS
DE VEURE LA PEL·LÍCULA
1.-
Qui imagineu que pot dir aquestes coses? Per què?
-
Jo a la teva edat...
-
El que has de fer és estudiar
-
En Top-less, no!!
-
Tu m´has robat els diners?
2.
Definiu què és un barri. Quins tipus o classes de barri coneixeu:
barris populars, barris marginals, barris alts...
3.
Expliqueu les característiques socials, urbanístiques, paisatgístiques
del vostre barri.
4.
Què és un argot? Feu una llista de les paraules d’argot que
feu servir amb els vostres amics.
DESPRÉS
DE VEURE LA PEL·LÍCULA
1.
Recordeu l’escena en què els protagonistes miren l’aparador de l’agència
de viatges. Penseu que els protagonistes idealitzen els llocs anunciats
? Quines coses diuen que justifiquen la vostra resposta?
2.
Analitzem els personatges principals, és a dir, els tres nois. Fem-ho
a partir d’aquest quadre:
| |
Descripció
física
|
Caràcter
|
Família
|
Frustracions
|
| Rai |
|
|
|
|
| Javi |
|
|
|
|
| Manu |
|
|
|
|
3.
Parlem ara de les famílies dels nois protagonistes: quins punts
tenen en comú? Quines són les seves diferències? A
quina classe social pertanyen aquestes famílies?
4.
En diverses escenes podem veure com la tele, la cantarella de les notícies
de la televisió presideix la casa, és com una cortina sonora
de la vida familiar. Què en penseu? Passa també això
a casa vostra?
5.
Recordeu el joc dels cotxes que fan els protagonistes. En què consisteix
aquest joc? De què els pot servir als nois aquest joc? Trobeu alguna
relació entre aquest joc i l’escena de l’aparador de l’agència
de viatges? En aquesta escena els nois estan asseguts en un mena de pont
o pas elevat de l’autopista. Fixeu-vos en els enquadraments, les reixes
de la barana del pont què suggereixen? Hi veieu alguna mena de símbol?
6.
Penseu que els nois volen sortir de la situació en què es
troben? Fan alguna cosa per aconseguir-ho?
7.
Gràcies a un concurs publicitari, en Rai, un dels nois protagonistes,
guanya una moto aquàtica. Penseu que en el desenvolupament de la
història aquest fet és un aspecte positiu? Pot simbolitzar
un canvi cap a la bona sort o pel contrari és com una ironia del
destí?
8.
En Manu reparteix pizzes en autobús perquè no
té moto. Què en penseu? Us fa riure o no? Per què?
9.
En ocasions, els nois parlen del seu futur, somnien i parlen de les seves
esperances. Com expliquen el seu futur?
10.
Sobre la seqüència de l’estació de metro fantasma, què
en penseu: és un somni? Pot ser veritat? Qui hi viu a l’estació?
11.
En una de les escenes, els nois es masturben en grup. Creieu que si s’hagués
tractat d’un grup d’amigues en lloc de ser un grup d’amics s’hauria inclòs
aquesta situació? Una pràctica com aquesta entre un grup
de noies es veuria igual de normal? Per què?
12.
Per què diu en Javi que el seu avi té sort? Penseu que té
raó? Per cert, penseu que l’avi és realment sord?
13.
La detenció de Rai. Quina és l’actitud dels amics quan detenen
Rai? Com interpreteu les mirades entre ells?
14.
Quan Rai comença a ficar-se en problemes realment greus, penseu
que els seus amics actuen com amics de veritat? En quins aspectes sí
i en quins aspectes no?
15.
Els
drogaaddictes, els penjats sota el pont de tren, als afores de la
ciutat estan així per culpa seva. No han sabut controlar. Doneu
la vostra opinió sobre aquesta afirmació.
16.
En Manu i el seu pare, què fan respecte la situació real
del Rafa, el germà del noi? Per què penseu que actuen d’aquesta
forma?
17.
En alguns moments del film podem veure com en Rai juga a fer equilibris
sobre un filferro, sobre una corda fluixa. Expliqueu el sentit simbòlic
d’aquesta acció, així com el de la ruleta russa.
18.
Després de la mort d’en Rai, un dels amics té una reacció
violenta. Per què penseu que reacciona així? Què pot
estar sentint?
19.
Una mica d’imaginació. Aquesta activitat consisteix a escriure un
petit text explicant com imagineu que pot continuar la vida dels personatges
(sobre el sexe, sobre els pares, sobre les drogues...). És a dir,
com si vosaltres féssiu continuar la pel·lícula una
mica més. |
Llenguatge i tècniques
audiovisuals
1. El moviment de càmera
fet amb la steadicam -càmera que amb els seus accessoris va
subjecta a l’espatlla de l’operador mitjançant cinturons i suports
lleugers per evitar vibracions- provoca un efecte de realisme, que s’aprecia
en algunes filmacions per a televisió fetes en condicions difícils
(accidents, guerres, aglomeracions...). En quins moment de Barrio
podem intuir que es fa servir la steadicam?
2.
A l’inici de la pel·lícula, mentre surten els crèdits,
observem imatges enregistrades des d’un cotxe en moviment. Quin nom té
aquest moviment de càmera?
3.
Opineu sobre la banda sonora. Us ha agradat? Quines característiques
té? La trobeu encertada?
4.
L’estructura narrativa té com a centre els tres nois. Cada noi ens
introdueix a les circumstàncies de cada casa, de cada realitat familiar.
Expliqueu la situació d’inici, el nus i el desenllaç de cadascuna
de les tres històries familiars.
5.
A Barrio observem una gran profusió de grans plans generals
sobre els paisatges del barri dels nois. Quina intencionalitat tenen?
6.
Identifiqueu la utilització de la càmera subjectiva en determinats
moments del film. Recordeu que la càmera subjectiva consisteix en
mostrar alternativament la mirada del personatge, i els objectes
o subjectes que mira. El públic entén que el que es veu en
pantalla és el que veu el personatge.
|
|
PAISATGES I RECORDS
DE BARRI
No
queda nada de aquello. Si Marcelo quisiera recordar no podría porque
todo ha sido derrumbado para construir otras casas. Le avisaron tan tarde
de la fecha del derribo que cuando llegó a rescatar algún
recuerdo de sus padres ya había pegado una patada a la puerta y
habían dejado la casa pelada. El padre se murió sin haber
visto el piso que le había concedido el Ministerio. Qué broma
tan macabra: habían pasado toda su vida en una casa provisional,
una corrala de ésas que hacen los arquitectos para meter a los pobres,
habían esperado tantos años que las excavadoras echaran abajo
aquello, y finalmente el nuevo piso y la notificación de la entrega
les había llegado después de muertos. Nada. Marcelo no había
heredado nada. Los hijos de los pobres no heredan las casas de los pobres
que les dieron por ser pobres. La ley no lo permite. Marcelo sólo
llegó a tiempo de llevarse algunas cosas que encontró por
el suelo: la gorra de revisor, una bola de cristal con la Torre Eiffel
dentro, un palillero recuerdo de Santa Pola, el aerosol con el que su padre
calmaba sus ataques asmáticos, en fin, pedazos de vida. Marcelo
metió su herencia en una bolsa de plástico, y eso sí
se lo que quedó, ni más ni menos. No había tenido
hermanos. No tenía relación con la familia. Nada.
(...)
Se fijó en la calle, claro, la calle Payaso Fofó fue inaugurada
con ese nombre cuando él estaba a punto de dejar el barrio.
Se acordaba vagamente de haber ido con su padre de la mano a ver el compañero
Fortuna algún domingo por la mañana para recogerlo y tomarse
el vermú con berberechos en algún bareto del bulevar. Los
niños se quedaban, mientras, jugando en la calle y entraban para
llenarse la boca de patatas o para que el padre les dejara beberse
el juguillo que quedaba de los berberechos, que sabía a mar y a
vinagre. Recordaba haber llevado de la mano a la hermana mayor del chico,
a Gloria, que tendría entonces unos dos años, para comprarle
un cucurucho de altramuces en uno de los puestos del bulevar. En una ocasión
oyó a Tierno Galván, cuando era alcalde, decir que su lugar
favorito de Madrid era el Bulevar de Vallecas.
Muy
bien, pensó Marcelo, váyase a vivir allí, ¿no
le gusta tanto? Váyase a uno de los pisos que lo rodean, cámbielo
por su pisazo del centro; que se vengan todos a los que se les llena la
boca con lo popular, porque el que es de aquí, en cuanto consigue
un poco de dinero se larga a un lugar más ancho, a una casa con
portero físico, sin patios interiores donde te ves obligado a saludar
un tío enfrente en pijama o donde puedes contar en las cuerdas de
la ropa las veces que se ha cambiado la vecina de bragas, a un portal donde
no se te meta un yonqui a ponerse lo suyo o tres chavalitos a pasarse una
tarde de domingo dando por culo. |
|
|
Lindo,
Elvira (2006) El otro barrio.
Madrid:
Alfaguara. Serie Roja. Págs. 58-60
|
|
| Activitats
1.
D’acord amb les dades que ens donen, com devia ser el pare d’en Marcelo?
2.
Expliqueu les similituds i les diferències entre el barri i les
situacions descrites al text, i el barri i les situacions que apareixen
a Barrio.
3.
Qui era Tierno Galván? Esteu d’acord amb el retret que li fa Marcelo?
4.
Elaboreu un petit text sobre els vostres records d’infantesa del vostre
barri.
|
|
|
LA SEDUCCIÓ
DEL RISC
Quan
en Víctor decideix llevar-se, ja són quarts de dotze. Obre
la porta de l’habitació i camina automàticament cap al menjador,
amb els ulls ben enganxats. El pare s’aixeca, deixa el diari i el saluda
dient-li:
-
Bon dia, dormilega. Com va anar el concert?
-
Bé.
-
No fas gaire bona cara!
-
Tinc una mica de mal de cap. L’acústica de l’Ateneu és pèssima.
-
Dutxat, t’anirà bé per espavilar-te.
-
D’acord.
En
Víctor va cap al bany i, passada una bona estona, ja està
llest per enfrontar-se al món. Es prepara l’esmorzar i se’n va al
menjador (...).
- Sabeu
que m’han explicat a la peixateria? - diu la mare, que acaba d’arribar
del carrer.
-
Digues, Se’t veu trasbalsada.
-
Aquesta nit han trencat els retrovisors de tretze cotxes que hi havia aparcats
al carrer Gran! Què us sembla? Es veu que uns bandarres, en sortir
del concert, es van dedicar a veure qui la feia més grossa. El que
no entenc és quina gràcia hi troben a trencar i destrossar
el que no és seu. Aquest jovent no dona valor a res. Us asseguro
que em costa molt d’entendre. Per què ho fan? Es veu que a casa
seva no els han ensenyat el valor de les coses...
- No
és solament un problema de les famílies. També influeixen
els amics, la societat... fins i tot la mateixa edat - intervé
el pare, reflexionant en veu alta.
- Sempre
ho has de justificar tot! Em fas sortir de polleguera.
En
Víctor s’ha quedat pensatiu, sense poder intervenir en la conversa.
“De fet, jo tampoc no sé per què ho he fet. Només
recordo que en Toni em va dir: Víctor, t’hi atreveixes? Jo
els de la dreta i tu, els de l’esquerra”, mentre donava una batzacada al
retrovisor de la dreta del primer cotxe aparcat. Sense pensar-m’ho gens
ni mica, jo m’hi vaig afegir... Pam, pam, pam. En Quico i l’Eduard van
rematar la feina. De fet, no m’hi vaig pensar gens, només sé
que el risc del moment em va seduir."
|
|
DAUSÀ,
N.; VALLMITJANA, I.; BATLLE, M.; BREU, J MOLLÀ, N..; (2004): Família
i escola, compartim un projecte. Barcelona. Editorial Cruïlla. Adaptació
de CinEscola
|
|
| Activitats
1.
Creieu que és una característica de l’adolescència
actuar sense pensar?
2.
Quins episodis de Barrio poden ser equiparables a la història
que acabem de llegir? Són justificables? Per què es fan?
3.
Amb qui esteu més d’acord, amb la mare o amb el pare d’en Víctor?
4.
Organitzeu a classe un debat a partir d’aquestes afirmacions: el fracàs
escolar, moltes hores de televisió i molta videoconsola, Aquest
és l’horitzó vital de molts joves que cauen en les drogues
i en la delinqüència. Per a molts, la droga, petits actes delictius
són els substituts fàcils d’una vida sense horitzó,
molt centrada en la immediatesa, fruit en part d’una cultura consumista,
compulsiva i poc disposada a la frustració. La prevenció
del fracàs escolar és una manera de prevenir la delinqüència
i la drogadicció.
|
|
|
LA CIUTAT: GERMEN
DE VIDA I POBRESA
Actualment,
més de la meitat de la població mundial viu en ciutats, però
uns 1.000 milions són pobres, segons l'ONU. Les dones i la joventut
són els grups que ho tenen més difícil. Més
de la meitat de la població mundial, 3.300 milions de persones,
resideix a zones urbanes, però uns 1.000 milions viuen a tuguris,
el 90 per cent d'elles en països en desenvolupament, segons alerta
Nacions Unides en el seu últim informe sobre l'estat de la població
mundial 2007.
Es
preveu que cap al 2030 la quantitat de residents a ciutats arribi als 5.000
milions de persones, si segueix donant-se el creixement urbà que
estan experimentant les ciutats africanes i del sud-est asiàtic,
tal com explica el director de la Divisió de Suport Tècnic
del Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA), Rogelio Fernández.
Actualment,
la urbanització es caracteritza pel seu creixement i concentració
en països en desenvolupament. Entre 2000 i 2030, la població
urbana d'Àsia augmentarà des de 1.360 milions fins a 2.640
milions de persones; la d'Àfrica, des de 294 milions fins a 742
milions; i la d'Amèrica Llatina i el Carib, des de 394 milions fins
a 609 milions.
Per
això, Fernández afirma que les mesures que adoptin avui els
governs, les entitats de la societat civil i la comunitat internacional
seran decisives per al futur de les urbs i dels que les habitin, incidint
en les diferències socials, mediambientals i en les condicions de
vida.
Segons
alerta l'informe, les persones empobrides constituiran una gran proporció
de l'augment de la població urbana i la major part del creixement
de les ciutats serà conseqüència de l'increment vegetatiu
i no de la migració. Davant d’aquest panorama, l'UNFPA proposa,
com iniciatives a seguir pels governs i institucions, l'acceptació
del dret dels pobres a residir en la ciutat i abandonar els intents de
descoratjar la migració i impedir el creixement urbà, que
és el fenomen de més impacte econòmic i social del
segle XXI.
Així
mateix, l'informe suggereix adoptar una visió àmplia i a
llarg termini de l'ús de l'espai urbà, el que comporta el
repartiment de terres dotades de serveis mínims per construir habitatges
i promoure un ús del sòl sostenible, prenent en compte les
zones circumdants.
Referent
a això, Fernández va subratllar que res pot aturar el creixement
urbà perquè aquí estan els sectors més dinàmics
de l'economia, de manera que s'han d'aplicar polítiques viables
per preveure el creixement futur, a més de tractar les necessitats
actuals.
Fernández
va explicar que les persones empobrides viuen a les ciutats suportant unes
condicions insalubres, fet que afecta doblement les dones i les nenes,
ja que quan manquen els recursos necessaris estan més exposades
als efectes de la pobresa. Les nenes són les primeres a faltar
a escola o abandonar-la, i l'ocupació de les dones està,
en la seva major part, en l'economia submergida, explica el tècnic.
Per això, des de l'UNFPA es fa una crida perquè els governs
i les organitzacions internacionals doblin el seu suport cap a aquest col·lectiu.
Quaranta-cinc
milions de persones viuen a l'Estat espanyol: un 50% són dones i
un 76% és població urbana. Les desigualtats es fan més
visibles i els conflictes, més aguts. Es requereix una planificació
urbana realista. Una població creixent necessita més recursos
i més serveis, de proximitat, adaptats a aquesta realitat urbana
de creixement imparable, va explicar Guillermo González, president
de la Federació de Planificació Familiar Estatal (FPFE).
Fa
poc el World Watch Institute ja denunciava en el seu informe anual, L’Estat
del Món, que un terç de la població de les ciutats
viu sense aigua neta i en condicions insalubres.
Davant
això, els investigadors de l'institut van recollir una sèrie
de bones pràctiques que en aquests moments es porten a terme en
diverses ciutats de tot el món i que lideren un canvi cap a un futur
sostenible en les grans urbs.
A Karachi
(Pakistan), per exemple, una iniciativa ha habilitat una xarxa de clavegueram
que beneficia a centenars de milers d'habitatges pobres en barris de l'extraradi
i que, com s'ha portat a terme amb la col·laboració dels
veïns, ha costat una cinquena part del que hagués cobrat una
empresa oficial.
A Espanya
també s'han portat a terme iniciatives dirigides a millorar la salubritat
i les condicions de vida d'alguns dels barris més degradats de les
grans ciutats. A Tenerife, Saragossa i Barcelona s'han engegat ambicioses
iniciatives de millora, rehabilitació i reurbanització. Al
districte barceloní de Ciutat Vella, per exemple, l'ajuntament de
la ciutat i les associacions de veïns de la zona s'han unit en la
plataforma Foment Ciutat Vella per tal d’engegar plans de sanejament dels
carrers més degradats del barri.
|
|
Aida
Sánchez. Canal Solidari.org
Comunicació
per al canvi social. 29-6-2007
|
|
| Activitats
1.
Segons l’article que acabem de llegir, quins tipus de ciutat creixerà
més en el futur?, Per què?
2.
Què s’entén per creixement vegetatiu? Què són
les migracions? Quina diferència hi ha entre un emigrant i un immigrant?
3.
Quines mesures creieu que caldria impulsar per preparar-se per l’enorme
creixement urbà?
4.
Feu una recerca sobre les mesures que es planteja la plataforma Foment
Ciutat Vella, de Barcelona.
|
|
|
CONTRACAMP:
ASPECTES DIDÀCTICS PER AL PROFESSORAT
Elements
de debat i relacions que es poden establir
- Desigualtat
social als barris perifèrics de les grans ciutats.
-
Conflictivitat i adolescència.
-
Joventut i delinqüència.
-
Relacions pares-fills.
-
Registres lingüístics.
-
L’amistat i la solidaritat.
Objectius
formatius
- Comprensió
del film.
-
Anàlisi del llenguatge i de les tècniques audiovisuals del
film: moviments de càmera, banda sonora, estructura
narrativa, planificació i càmera subjectiva.
-
Reflexionar sobre la desigualtat social als barris perifèrics de
les grans ciutats.
-
Dialogar sobre els problemes de l’adolescència i les relacions pares-fills.
-
Analitzar les causes de la delinqüència en la joventut.
-
Observar actituds d’amistat i solidaritat en situacions problemàtiques
i de perill.
Criteris
d’avaluació
- Visionat
atent i respectuós del film.
-
Respondre les qüestions de comprensió i del llenguatge
cinematogràfic de forma reflexiva i interessada.
-
Capacitat per relacionar i entendre les diferents problemàtiques
socials, econòmiques i urbanístiques plantejades en el film
-
Identificar els temes i subtemes de la pel·lícula.
-
Lectura dels textos de la proposta didàctica i realització
adequada de les activitats.
-
Participació activa en els debats que es puguin suscitar.
-
Expressió escrita i oral correcta de les feines proposades.
|
|
WEBS
I ALTRES REFERÈNCIES
Fernando
León de Aranoa parla de Barrio: http://www.youtube.com/watch?v=y3WLjp_uqO8
Fragments
de Barrio: http://www.youtube.com/watch?v=5z_yUepU-yQ
http://www.youtube.com/watch?v=k6eFexd0hU4
Divisió
de Suport Tècnic del Fons de Població de les Nacions Unides:
http://www.unfpa.org/
Agència
Española de Cooperación para el Desarrollo: http://www.aecid.es/
Federació
de Planificació Familiar Estatal: http://www.fpfe.org/
Foment Ciutat Vella: http://www.fomentciutatvella.net/cat/
Worldwatch Institut: http://www.worldwatch.org/
LECTURES
Ambròs,
A. ; Breu, R.(2007) Cinema i Educació. Barcelona: Graó.
Aumont,
J. i Marie, M. (1990) Análisis del film. Barcelona: Paidós.
Lindo,
E. (2006) El otro barrio. Madrid: Alfaguara. Serie Roja
Dausà,
N.; Vallmitjana, I.; Batlle, M.; Breu, J.; Mollà, N..; (2004):
Família i escola, compartim un projecte. Barcelona: Editorial
Cruïlla.
Cine
y transversales. Treinta películas para trabajar en el aula.
Padres y Maestros. (2003). Bilbao: Mensajero.
|
 |
|
|
|