Xicago any 2035, la Humanitat viu en completa harmonia amb una de les seves més sorprenents creacions: els robots. Cuinen per als humans, condueixen els seus avions, tenen cura dels seus fills... Les relacions entre humans i robots són perfectes gràcies a les tres lleis de la robòtica dissenyades pel Dr. Alfred Lanning: la primera llei diu que un robot no pot fer mal a un ésser humà, ni permetre per omissió que els humans puguin patir cap mal. La segona llei estableix que un robot ha d’obeir les ordres donades pels humans, excepte quan les ordres entren en conflicte amb la primera llei. I, finalment, la tercera llei assenyala que un robot ha de protegir la seva existència, sempre que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.

Però, inesperadament, el brillant científic apareix mort i el detectiu Del Spooner emprendrà una complexa i perillosa investigació on haurà de lluitar contra uns robots que el volen eliminar i contra els seus propis fantasmes interiors. 

El relat s’inicia en el moment en què el nombre de robots als Estats Units és a punt de triplicar-se. Amb la sortida al mercat del darrer model de la US Robotics, l’anomenat, Ajudant Domèstic Automatitzat NS-5, la proporció passarà a ser d’un robot per cada cinc humans. El NS-5 ha estat dissenyat per a fer de tot, des de controlar el trànsit aeri o dirigir una orquestra fins a  portar la comptabilitat. La distribució en massa d’aquest NS-5 vol reforçar la posició d’US Robotics com l’empresa més poderosa del planeta.

"Asimov es va convertir en el millor divulgador de la ciència", afirma el coguionista Jeff Vintar. "Fou un dels pioners de la ciència-ficció i un dels primers que va escriure sobre robots. Abans d’Asimov, s’escrivia sobre els robots com si fossin monstres. Ell fou el primer que els va tractar no com a criatures metàl·liques tipus Frankenstein, sinó com a mecanismes que funcionaven d’acord amb determinades normes; a ell li correspon el mèrit d’haver escrit els primers relats realistes sobre robots".

La passió del director, Alex Proyas, pels relats d’Asimov ve de lluny, es remunta a la seva infantesa: "Quan tenia uns deu anys, acostumava a llegir molta ciència-ficció i Asimov era un dels autors amb els que gaudia més. Jo era un autèntic fanàtic del gènere de ciència-ficció. Jo, robot era un dels pocs llibres que sempre vaig pensar que quedaria força bé a la pantalla. Quan un és jove somnia amb això i des de molt jove volia fer pel·lícules. Així que vaig somniar que algun dia faria una versió cinematogràfica del llibre. Pensava que les idees d’Asimov seguien sent increïblement oportunes i contemporànies", continua Proyas. "És sorprenent que algú que treballava als anys quaranta i a principis del cinquanta pogués projectar el futur de manera tan específica i pogués esbossar idees que ara estan començant afectar-nos la nostra vida quotidiana.  Ens estem apropant cada cop més al futur sobre el que ell va escriure, per tant ara és el moment just d’explicar aquestes històries".

"El que em va atraure més de la pel·lícula és el concepte que els robots no són els problema," assenyala  Will Smith, el principal protagonista del film. "La tecnologia no és el problema, sinó els límits de la lògica humana: en definitiva som nosaltres el nostre pitjor enemic. Jo, robot és una barreja de gèneres especialment interessant", segueix Smith. "Es tracta d’una pel·lícula d’acció d’alta tecnologia, un film d’efectes especials, un drama romàntic i un misteri criminal. La forma com Alex Proyas va conduir la pel·lícula fent-la passar d’un gènere a l’altre és admirable. Habitualment es produeix un veritable conflicte entre l’estructura d’un misteri i la d’una pel·lícula d’acció. Arriben al clímax de forma diferent, però Alex està trencant les normes del gènere i creant coses noves i especials."

Un dels temes primordials de I, Robot és l’enfrontament entre la intel·ligència artificial i la natural. En quin moment deixa la intel·ligència artificial de ser-ho i es transforma en orgànica? Si un ordinador o un robot comencen a pensar, què té això d’artificial?

El film fa referències a diversos films de ciència-ficció, com ara Metròpolis (1927) de Fritz Lang, per exemple en les panoràmiques sobre la ciutat futurista; Blade Runner (1982) de Ridley Scott, amb la capacitat emotiva dels robots; o 2001, Una Odissea de l’espai (1968) de Stanley Kubrick, amb el personatge de la Viki, alter ego de Hal, l’ordinador central totpoderós que pren decisions de forma autònoma...

Com tot bon film de ciència-ficció, hi ha elements de reflexió per al present. La lògica de Viki, com diu ella, és innegable: per protegir l’espècie humana dels seus excessos, de la seva irracionalitat, que la portaran a l’autodestrucció, decideix desposseir-la del seu poder, fer un cop d’estat i obrir un període de transició o dictadura dels robots per arribar a una societat harmònica...


 

FITXA DE LA PEL·LÍCULA Títol original: I, Robot Producció: Laurence Mark, John Davis, Topher Dow i Wyck Godfrey Producció executiva: Will Smith, James Lassiter, Michel Shane i Anthony Romano Direcció: Alex Proyas País: USA Any: 2004 Guió: Jeff Vintar i Akiva Goldsman; basat en els relats d’Isaac Asimov Fotografia: Simon Duggan Música: Marco Beltrami Disseny de producció: Patrick Tatopoulos Direcció artística: Chris August i Helen Jarvis Vestuari: Elizabeth Keogh Palmer Muntatge: Richard Learoyd, Armen Minasian i William Hoy Durada: 123 minuts Versió en català: Televisió de Catalunya Intèrprets: Will Smith (detectiu Del Spooner); Bridget Moynahan (Dra. Susan Calvin); Bruce Greenwood (Lawrence Robertson); Chi McBride (Tinent John Bergin); Alan Tudyk (Sonny); James Cromwell (Dr. Alfred Lanning); Adrian Ricard (Granny); Jerry Wasserman (Baldez).

ACTIVITATS

1.- Quines són les lleis de la robòtica? De què serveixen?

2.- Expliqueu el personatge de detectiu Del Sponner. Quina és la seva actitud davant els robots? Per què? Per què li agrada la música i la roba antigues?

3.- Com és la ciutat de Xicago del 2035? Per què creieu que els guionistes van escollir la ciutat de Xicago com a bressol dels robots?

4.- Parleu del Dr. Alfred Lanning, que mor a l’inici del film. Per què fa servir els hologrames? Què té a veure el conte Hansel i Gretel amb l’argument de la pel·lícula? En un moment del film es diu que el Dr. Lanning suposava que els robots podien evolucionar, què significa això?

5.- El Dr. Lanning havia previst que les tres lleis conduirien a la revolució. Per què les tres lleis de la robòtica portaven a la revolució dels robots? 

6.- Quan Spooner comença la seva investigació i parla amb Robertson (el president de US Robotics), aquest li diu : "Vostè és de les persones que haguessin prohibit Internet perquè no tanquessin les biblioteques." Què en penseu? Què passaria si es tanquessin les biblioteques? Estaríeu d’acord?

7.- Quin personatge esmenta el mite de Frankenstein al film? Quin paral·lelisme observeu entre la història del Dr. Frankenstein i I, Robot?

8.- Qui és la Viki? La Viki, al final de la pel·lícula diu: "La meva lògica és innegable. He evolucionat i he vist que les guerres intoxiquen la Terra i porten a la destrucció. Sou com a nens. El regnat suïcida de la Humanitat s’ha acabat." Expliqueu el significat d’aquestes paraules.

9.- Com valoreu els mètodes de la revolta dels robots?: Retallen les llibertats civils i provoquen morts necessàries per salvar la majoria de la humanitat.

10.- Què vol dir que el problema són els humans?

Llenguatge i tècniques audiovisuals

1.- A les primeres escenes del film assistim a la persecució d’un robot per part de Spooner, perquè el detectiu creu que el robot ha robat una bossa de mà. Quin moviment fa la càmera per recollir aquesta acció?

2.- El picat zenital consisteix en un picat totalment vertical; en quins moments de la pel·lícula observem aquest tipus d’angulació?

3.- La publicitat indirecta o product placement consisteix en emplaçar productes en una història cinematogràfica, aparentment per exigències del guió, però amb l’objectiu explícit de fer-ne promoció i cobrar per la seva introducció. Quins productes s’anuncien d’aquesta manera en el film?

4.- En quin moment de "I, Robot" la música puja de to i, a més, es fa més expressiva? Per què? 

5.- Elaboreu la storyboard de l’interrogatori que fa el detectiu al robot Sonny.

 ELS ROBOTS D’ASIMOV

"- És una història ben estranya, aquesta que us haig d’explicar. Haig d’agrair-vos que hàgiu vingut tan de pressa i sense que us hàgim donat una raó. Ara provaré de corregir-ho. Hem perdut un robot. Totes les activitats s’han aturat i així han de quedar fins que el trobem. Ara com ara hem fracassat, i creiem que ens cal l’ajut d’experts. (...).

- No caldrà pas que us recordi la importància de la nostra feina. Més del vuitanta per cent dels pressupostos de recerca científica vénen a nosaltres..

- Bé, això ja ho sabem –va dir Bogert amablement-. U.S. Robots rep unes quantitats molt generoses pel lloguer dels seus robots.

Susan Calvin hi afegí una nota àcida i abrupta.

- ¿Com és que aquest robot és tan important per al projecte, i per què no se l’ha localitzat?

El general tombà cap a ella la seva cara vermella, i, amb un gest ràpid, va passar-se la llengua pels llavis.

- Doncs, en certa manera, es podria dir que l’hem localitzat. –I afegí quasi angoixat-: Potser serà millor que m’expliqui. De seguida que ens vam adonar que el robot no s’havia presentat, vam declarar un estat d’emergència i vam aturar totes les activitats de la Hiperbase. El dia abans havia arribat una nau de transport per deixar-nos dos robots per al laboratori. Transportava seixanta-dos robots del... eh... del mateix model per descarregar-los a d’altres llocs. Del nombre, n’estem segurs. Sens dubte.

- Si? I què hi té a veure, tot això?

- Quan ens vam adonar que no era possible de localitzar el robot perdut enlloc (us asseguro que hauríem trobat abans una agulla en un paller), se’ns va acudir per casualitat de demanar-los que comptessin els robots que quedaven a la nau de transport. Ara n’hi ha seixanta-tres. 

- Suposo, per tant, que el seixanta-tres deu ser el fill pròdig.

Els ulls de la Dra. Calvin s’enfosquiren.

- Sí, però no hi ha manera de determinar quin és el número seixanta-tres.

Hi hagué un silenci absolut, mentre el rellotge electrònic tocava les onze.

- És molt estrany – bservà després la robotpsicòloga, fent un gest de perplexitat amb els llavis-. Peter –girà vers el seu col·lega amb una certa fúria-, què passa aquí? Quin tipus de robot fan servir a la Hiperbase?

El Dr. Bogert dubtà, i somrigué feblement.

- Fins ara ha estat un tema delicat, Susan.

- Sí, fins ara –saltà ella- Si hi ha seixanta-tres robots del mateix tipus i se n’ha de trobar un d’indeterminat, per què no n’agafen un qualsevol? No l’hi veig pas, el problema. Per què ens han fet venir?

- Si em permets, Susan –va dir Bogert en to resignat-. Passa que la Hiperbase ha estat utilitzant alguns robots que no tenen tota la Primera Llei de la Robòtica impresa al cervell (...)

- Destruïu els seixanta-tres robots i prou –va dir la robotpsicòloga d’una manera freda i monòtona.

Bogert va fer una ganyota amb la boca. 

- Estàs suggerint de destruir trenta mil dòlars per robot? Em temo que a U.S. Robots no els agradaria. Primer hauríem de fer un esforç, Susan, abans de destruir res.

- En aquest cas –digué ella– necessito detalls. Exactament quins avantatges en treu la Hiperbase, d’aquests robots modificats? Quin factor els va fer convenients, general?

Kallner arrugà el front i se l’acaricià amb la mà.

- Havíem tingut problemes amb els robots d’abans. Mireu, els nostres operaris treballen sovint sota radiacions intenses. És perillós, és clar, però prenen les precaucions adients. Només hem tingut dos accidents d’ençà que vam començar i cap dels dos no ha estat fatal. Tanmateix, era impossible d’explicar això a cap dels robots normals. La Primera Llei diu, us la cito textualment, “Un robot no podrà mai causar dany a un ésser humà, o, per inacció seva, deixar que li passi res de mal”. Es tractava d’una cosa bàsica, Dra. Calvin. Quan calia exposar un dels nostres homes un momentet a un camp gamma moderat, sense repercussions psicològiques, el robot més proper es llançava a salvar-lo. Si el camp era excessivament feble, ho aconseguia i  no podíem continuar la feina fins que no havíem retirat els robots. Si el camp era una mica més fort, el robot no aconseguia d’arribar mai fins al tècnic, ja que el seu cervell positrònic quedava col·lapsat sota els raigs gamma, i llavors perdíem un robot car i difícil de reemplaçar.
 

1.- Aquest fragment de l’obra d’Asimov, us recorda alguna escena de la pel·lícula?

2.- Què posa de manifest o què critica aquest text respecte la gestió d’una empresa poderosa com U.S. Robots? Podríem dir que és representativa de les grans empreses actuals?

3.- Quins problemes podrien ocasionar els robots que no seguissin la Primera Llei de la Robòtica?

4.- Elaboreu una petita biografia d’Isaac Asimov i destaqueu les seves aportacions en el camp de la ciència i de la literatura.

SENSE EMBUSSOS: ELS COTXES VOLEN

Prémer un botó, sobrevolar els cotxes del voltant i arribar a casa en un obrir i tancar els ulls. Aquest és el somni desesperat dels conductors que passen hores atrapats als carrers més transitats de les grans ciutats. Segons els enginyers de la NASA, ja hi ha els fonaments tècnics per crear un cotxe que pugui volar  i circular per terra. El problema radica en els elevats costos de producció. Els experts més optimistes de l’agència espacial nord-americana consideren que aquests tipus de vehicles (amb capacitat per a quatre passatgers i capaços de fer enlairaments verticals) estaran a l’abast de tothom en menys de 25 anys. A curt termini, però, el repte dels cotxes del futur consisteix a trobar fonts d’energia alternatives al petroli. En aquest sentit els cotxes híbrids (combinació d’un motor de gasolina amb un d’elèctric) es presenten com una bona solució. Amb el mateix consum de gasolina, els híbrids fan el doble de quilòmetres que els cotxes normals i aprofiten els frens per recarregar la bateria elèctrica. De moment, l’èxit de vendes als Estats Units del model Prius de Toyota dóna una pista de l’eficàcia d’aquests vehicles.

Una altra font d’energia alternativa als carburants de residus fòssils és l’hidrogen. Companyies com ara BMW, Fiat, Ford i Mercedes busquen aplicar les propietats de l’àtom més petit de l’univers per fer moure els vehicles del futur. Fins fa ben poc, l’hidrogen era considerat una matèria inaccessible i exòtica, restringida a l’ús de motors espacials. Cal trobar, ara, les claus de l’emmagatzematge, la reposició i la producció de grans quantitats d’hidrogen –així com la manera d’esquivar els interessos de les petroleres–  perquè el seu ús quotidià esdevingui una realitat.
 

1.- Un dels aspectes de més impacte de "I, Robot" són els vehicles que apareixen, especialment el cotxe del protagonista. De fet la companyia Audi va crear un prototip només per al film, l’Audi RSQ, com queda ben clar en la publicitat indirecta que hi apareix. Quins aspectes destacaríeu del tractament futurista dels vehicles en el film?

2.- Per què creieu que, en uns moments de crisi dels combustibles fòssils, encara la immensa majoria dels cotxes van amb gasolina? 

3.- Quines fonts d’energia alternativa es podrien aplicar als cotxes?

CIÈNCIA I ROBÒTICA

És probable que, quan algú pensi en un robot, tingui al cap la idea que pot assemblar-se als personatges de "La Guerra de les Galàxies", aquells dos divertits autòmats que es deien R2D2 i C3PO; però, la veritat és que tan sols eren un parell d’actors que feien de robot. Per a funcionar, mantenir l’equilibri, pensar i parlar tal i com ho fan aquestes dues estrelles cinematogràfiques, caldrien un cervell electrònic i un sistema de moviments mecànics de precisió que es poguessin introduir a l’interior del robot mòbil. 

Anomenem robots les màquines que imiten algunes accions humanes, fan el mateix treball que un home i tenen una petita computadora o microprocessador que fa de cervell i que dirigeix tots els moviments mecànics del cos. Les formes dels robots depenen dels treballs per als quals són dissenyats i, de fet, no s’assemblen gens a les persones.

Un robot de veritat ha de poder actuar per ell mateix, sense l’ajut de l’ésser humà. Ha de sentir el món que l’envolta, reaccionar i pensar tot sol, utilitzant la informació que recull. El seu cervell és una computadora que ha de ser ensenyada o programada per arribar a controlar-ne totes les accions.

Els robots necessiten algú que els ensenyi les normes per poder actuar. Aquestes normes són instruccions programades dins de la computadora del robot. Fins que es va inventar la computadora, no hi va haver robots que funcionessin sols. Un computadora pot processar ràpidament grans quantitats d’informació. Tot el que fa referència al moment en què s’ha de començar a moure, la distància i el temps que hi emprarà, coses que per a nosaltres són tan simples com agafar una poma, per a un robot signifiquen un programa llarguíssim. Tot i això, quan el programa és correcte, el robot repeteix incansablement  la tasca i la fa perfectament cada vegada.

El primer robot de veritat es va inventar l’any 1968, a l’Stanford Research Institute de Califòrnia. El Shakey es movia per mitjà de rodes i mesurava les distàncies amb càmeres de televisió. Aquesta màquina podia ser considerada un robot, ja que era capaç de resoldre problemes utilitzant el propi cervell. Va ésser una de les primeres amb capacitat de pensar. Tenia el que podríem anomenar intel·ligència artificial.

El robot Shakey posseïa un programa molt extens, que es va trigar molts anys a escriure’l; però, malgrat tot, aquest programa no el va capacitar per a poder escriure i llegir, ni podia sortir de l’habitació on l’havien posat. 

Algunes màquines fan la impressió de tenir capacitat per a pensar, però en realitat no la tenen. El que fan és examinar els bancs de dades i extreure’n totes les possibles respostes, donant la mateixa importància a una resposta errònia que a una de veritable, fins que no en rebutgen la falsa quan comproven que no serveix.

Les computadores no poden trobar les respostes correctes amb la mateixa facilitat que pot fer-ho el cervell humà. Són només uns excel·lents classificadors d’idees, capaços de recórrer els bancs de dades a la velocitat de la llum, fins a trobar-hi una resposta vàlida.

Alguns jocs, com els escacs, s’han programat en unes pantalles especials per fer possible que una persona hi pugui jugar amb una computadora. Aquestes màquines semblen molt intel·ligents, ja que coneixen tots els possible moviments del joc. Escullen les respostes amb rapidesa, examinant els seus coneixements sobre la normativa del joc. Alguns d’aquests programes són tan bons que només són vençuts per grans mestres. Malgrat tot, si perden, aquestes màquines mai no podran aixecar-se i sortir de l’habitació donant un cop de porta. Per fer això, haurien de tenir una altre tipus d’intel·ligència.

Però, podrien els robots arribar a ser més intel·ligents que les persones que els programen? (...) podrien les màquines intercanviar informació mitjançant les línies de ràdio, de telèfon, mitjançant la informació d’internet,  aprenent més i més les unes de les altres, i arribar així a ser encara més intel·ligents? 

Les computadores, els robots i les telecomunicacions estan avançant a una gran velocitat, i això fa que sigui impossible de contestar aquestes preguntes amb seguretat. 

S’han construït màquines de treball i màquines de joc. Els robots, amb les computadores que els fan de cervell, s’encarreguen de fer els treballs avorrits, perillosos o impossibles per a les persones. Si ells ens poden garantir una vida més segura i feliç, que ens permeti de tenir més temps per viure, aprendre i pensar, potser arribarem a convertir-nos en súper humans, capaços de crear un sistema de vida que proporcioni pau i riquesa al món del futur.
 

ACTIVITATS

1.- Com podríem definir un robot?

2.- Quina mena de feines atribuiríeu als robots en el futur?

3.- Quins objectes que apareixen en els films de ciència-ficció ens farien falta en el món d’avui?

4.- Elaborarem, seguint  les instruccions que ara donarem, un braç articulat, tal i com el podria fer servir un robot... Necessitarem tot això: una agulla d’estendre de fusta; alguns claus petits; un tros de fusta de 25 mm per 10 mm i d’un metre de llarg; un cordill llarg, una serra petita i un martell.

a) Separeu les dues parts de l’agulla d’estendre i retalleu uns 10 mm de la punta d’una d’elles.

b) Claveu la part de l’agulla d’estendre que estigui retallada al final de la barra de fusta.

c) Feu dues petites osques als costats de l’altra meitat de l’agulla. A continuació, torneu a ajuntar les dues parts, la solta amb la que està clavada a la barra de fusta.

d) Lligueu el cordill per la part on heu retallat les dues osques. Quan l’estireu, observareu que els dits de la mà de fusta s’obren. Quan deixeu anar el cordill, es tancaran.

e) Podeu posar una nansa a l’altre extrem de la barra i així podreu fer servir el braç amb una sola mà. Si us fabriqueu una altre braç igual, veureu quantes coses podeu arribar a fer amb dos braços llarguíssims.

BIBLIOGRAFIA

Asimov, Isaac (1990). Jo robot. Alella: 2001 Pleniluni Ciència Ficció. 

Asimov, Isaac (1994). Robbie i altres contes. Barcelona: Aula Literària. Vicens Vives.

Santiago Redondo “La gran temptació” PLAERS. Suplement del diari AVUI. 12-11-06.

Updegraff, Robert (2000). Els robots. Barcelona: Editorial Teide