La vida del noi no és fàcil. Els seus pares estan separats i són alcohòlics. Viu amb la mare, Arleene, que treballa durament i que lluita, sense massa èxit, per superar la seva addicció.

Trevor, en el camí de tornada de l’escola a casa, observa una comunitat d’indigents als afores de la ciutat. Descobreix els seus drames i decideix convidar-ne un a casa. D’aquesta manera posa en marxa el seu projecte de millorar el món. A la classe següent, el noi presenta el seu projecte al professor i als seus companys i explica que es tracta de fer tres favors a tres persones diferents. Després de fer el favor, la persona beneficiada cal que també es plantegi fer-ne tres a altres tres persones, iniciant d’aquesta forma una veritable cadena de favors.

Les coses prenen un nou signe en el moment en què la mare i el professor es coneixen i Trevor intenta que s’enamorin. Paral·lelament, el noi té una sensació d’impotència davant els maltractaments continus que rep un amic de escola que és agredit per altres companys.

Per acabar el cercle argumental, se’ns mostra com un periodista rep d’un desconegut el regal d’un cotxe, ni més ni menys que un Jaguar, perquè el seu ha quedat totalment destrossat en una mena d’accident. La persona que li regala el cotxe li diu que l’únic que ha de fer és iniciar una cadena de tres favors. Sorprès, el periodista començarà a investigar.


 

"Pay it Forward" EUA, 2000 Directora: Mimi Leder Guió: Leslie Dixon, basat en la novel·la de Caherine Ryan Hyde Productors: Peter Abrams, Robert L. Levy i Steven Reuther Fotografia: Oliver Stapleton Muntatge: David Rosenbloom Direcció artística: Lawrence A. Hubbs Decorats: Peg Cummings Música: Thomas Newman Durada: 122 minuts Pàgina oficial de "Pay it Forward" - Altres adreces: La Butaca · Publispain Intèrprets: Eugene Simonet: Kevin Spacey. Arleene McKinney: Helene Hunt. Trevor McKinney: Jaley Joel Osment. Chris Chandler: Jay Mohr. Jerry: James Caviezel. Ricky: Jon Bon Jovi. Grace: Angie Dickinson. Sidney: David Ramsey. Thorsen: Gary Werntz.

ACTIVITATS

1. Primer dia de curs Els alumnes xerren. El professor està d’esquena. Es gira i, immediatament, tothom calla. De què es sorprenen els alumnes? Per què? Què creieu que pensa el professor?

2. Què faríeu si us fessin aquesta proposta? Think of an idea to change our world – and put it into ACTION.

3. Com us sentiu quan us fan un favor? Us agrada o us fa sentir incòmodes? Quin és l’últim favor que us han fet? I el que heu fet ? 

4. Escriviu una sinopsi de la pel·lícula que no superi les 10 línies com a màxim.

5. Comenceu a muntar la “cadena de favors” per comprendre millor l’inici de la pel·lícula. Recordeu l’esquema que fa servir en Trevor.

6. El professor Simonet fa que els seus alumnes busquin el significat de diverses paraules que surten a classe. Diu que cal estimar les paraules i el seu significat. Podeu fer el mateix a classe. Per començar busqueu el significat de les següents paraules que surten a la pel·lícula: Atrofia, utòpica, heterogeni, eufemisme, conjectura, enigma i pertinent. 

7. Comenteu la frase que diu un personatge “Requereix un acte de fe en la bondat de la gent”. Què vol dir aquesta expressió? Per què creieu que fan servir l’expressió “un acte de fe”?

8. Al llarg de tot el film els personatges canvien i evolucionen. Quin és el motiu pel qual ho fan? Descriviu bé els tres personatges principals (el professor, la mare i Trevor) i la seva evolució al llarg del film. Què us ha semblat la interpretació de Kevin Spacey, Helen Hunt i Jaley Joel Osment.?

9. A l’escola d’en Trevor apareix el bullying. Què creieu que cal fer davant d’aquest tipus de situacions?

10. La mare té un problema greu de dependència de l’alcohol. En quines situacions veiem que no es pot controlar? Per què creieu que la beguda l’ajuda a “resoldre els seus problemes”? 

11. Jerry se’n va a una altra ciutat i es troba amb una noia que es vol tirar des d’un pont per suïcidar-se. Per què creieu que es vol suïcidar? Jerry li demana que l’acompanyi a prendre cafè, que li salvi la vida. Per què ho fa? Què ha passat perquè en Jerry canviï?

12. Al llarg de la Història Contemporània trobem moltes persones i organitzacions que han fet realitat el somni de millorar el món, com és el cas de Gandhi, Marie Curie, Martin Luter King, la mare Teresa de Calcuta, Amnistia Internacional, Càritas, Greenpeace, Intermon i un llarg etc. Busqueu informació sobre alguna persona o organització i descriviu en 5 línies el perquè us ha cridat l’atenció, en relació al que van fer o fan.

13. Creieu que la història de la pel·lícula podria ser un cas real? Feu una valoració crítica del missatge que transmet el film.

14. Parlem del final. Trevor veu que uns nois de l’escola peguen un amic seu que havia decidit protegir. Els fa front i rep una punyalada. Per què peguen l’Alan? Com intervé en Trevor? Era la millor opció? La mort de Trevor significa el final del projecte? Canviaríeu el final?

1. En els primers moments de la pel·lícula, Trevor torna a casa en bici i la càmera el segueix en el seu recorregut. Com es diu aquest moviment de càmera? En la mateixa seqüència se’ns mostra la cara del noi i les coses i persones que veu; quin nom té aquest recurs fílmic?

2. De manera paral·lela a la història del noi, de la seva mare i del professor; un periodista va fent indagacions sobre el moviment solidari de la cadena de favors. Es tracta de narrar dues línies argumentals a partir d’un determinat tipus de muntatge. Com es diu aquesta manera de narrar dues històries relacionades? 

3. Quina funció creus que té la música en el film? Seria un leitmotiv?

4. En l’escena de la suïcida i, després, en l’escena de l’agressió mortal al Trevor, la càmera se situa molt per sobre dels protagonistes. Fa un picat molt pronunciat. Quin nom té aquest tipus de picat?

ALCOHOLISME: CONCEPTES BÀSICS

- Quan es pot considerar "alcohòlica" una persona? 
Diem que una persona "té problemes amb l’alcohol" quan consumeix alcohol i aquest consum interfereix negativament en la seva salut, en el seu equilibri psicològic, en la seva la feina, en la seva vida familiar, en la seva vida social, etc.

- L’alcoholisme és una malaltia?
La dependència de l’alcohol és un problema seriós que afecta la salut de qui la pateix.

La persona que desenvolupa la dependència de l’alcohol perd la capacitat de decidir si beu o no en determinades situacions, que de vegades no pot controlar. Perd la seva llibertat.

L’alcoholisme es pot considerar una malaltia perquè afecta l’equilibri personal i dels que envolten l’alcohòlic. És necessari un tractament adequat, per recuperar la "no-dependència".

Per altra banda, l’alcoholisme no és una malaltia que es pugui curar a base de medicaments, o amb intervenció quirúrgica; cal un seguiment i molta voluntat i predisposició del malalt alcohòlic.

Naixem predisposats a l’alcoholisme?
Hi ha dades que permeten pensar que no totes les persones reaccionen de la mateixa manera amb relació a l’alcohol.

Però això no vol dir que la dependència de l’alcohol estigui determinada per la genètica.

No tothom reacciona igual quan pren el sol; uns es bronzegen i d’altres es cremen. Igualment, hi ha diferències individuals que fan unes persones més sensibles a l’alcohol i, per tant, que sigui més fàcil que desenvolupin dependència.

Qualsevol persona que prengui massa alcohol es pot convertir en addicta a curt o llarg termini.

Què vol dir "beure moderadament"?

10-12 g d’alcohol pur són: 
· Una copa de vi 
· Una cervesa 
· Una copa de cava 
· Un got de vi dolç o xerès 

Les copes de: 
· Licor 
· Whisky 
· Anís 
· Ginebra 
· Conyac 
· Còctels o combinats 

Diversos estudis estableixen els següents límits màxims de consum d’alcohol:
 

Aquestes dades es refereixen a persones sanes que no hagin tingut abans cap problema amb l’alcohol i NO REPRESENTEN UNA SEGURETAT ABSOLUTA que no es tindran problemes de salut ni es desenvoluparà una dependència alcohòlica.

Cada vegada que es beu massa, se sotmet l’organisme a un efecte negatiu que n’altera el funcionament i que pot conduir a la dependència de l’alcohol i provocar problemes de salut derivats de l’efecte tòxic de l’alcohol a l’organisme.

Es pot curar la dependència de l’alcohol?
Si s’entén per "curació" o "guariment" que la persona afectada torni a la conducta anterior a la "dependència", la resposta és NO.

Quan s’ha abusat de l’alcohol, sempre queden alteracions fisiològiques i de conducta que es mantenen en l’individu.

Tot i això, amb una teràpia adequada, les persones afectades poden aprendre a viure sense l’alcohol de manera equilibrada i saludable.

Com que es tracta d’un canvi de conducta de l’hàbit de dependència, cal tractament psicològic que permeti tornar a l’autocontrol.

Cal beure cada dia per ser un alcohòlic?
NO. Moltes persones desenvolupen una dependència que es manifesta de manera intermitent.

Hi ha alcohòlics que poden passar dies sense beure o fent-ho moderadament, però poden beure descontroladament en més d’una ocasió, la qual cosa els pot portar conseqüències negatives.

També trobem "l’alcoholisme de cap de setmana", en què la persona beu de forma continuada durant aquest període de temps, mentre que sense l’alcohol, el seu cap de setmana es troba incomplet i sense sentit.

Col·legi de Farmacèutics de la província de Barcelona
 
 

ACTIVITATS

1. Un dels subtemes del film és l’alcoholisme, una malaltia més estesa del que sembla en la nostra societat. Què us ha cridat l’atenció d’aquestes dades?

2. Per què l’alcoholisme o l’exagerat consum d’alcohol s’accepta més socialment que altres toxicomanies?

3. A partir d’aquestes dades i d’altres que pugueu aconseguir elaboreu un díptic o un tríptic (amb il·lustracions perquè sigui més atractiu) per fer propaganda entre el jovent de la gravetat de caure en l’alcoholisme. 

XIFRES I CONSEQÜÈNCIES DE L’ALCOHOL

(A l’estat espanyol) quatre de cada cinc (nois i noies) abans de la majoria d’edat ja ha provat l’alcohol i un 65 % el consumeix regularment. El consum es produeix els caps de setmana, preferentment a discoteques i cada cop més en espais públics. També s’està consolidant una pauta de consum més semblant a la dels països nòrdics, on és habitual beure fins a l’embriaguesa.

El consum d’alcohol en els adults també és dels més elevats de tota la Unió Europea. En beuen 19 dies al mes i s’emborratxen 14 vegades a l’any de mitjana, amb un consum aproximat de 16 litres d’alcohol a l’any. Amb tot, encara queda lluny de la mitjana dels ciutadans anglesos, que s’emborratxen 28 cops l’any. A diferència d’altres zones, la majoria de les persones adultes veuen alcohol durant els àpats. Es creu que un 42% dels delictes amb violència de tot l’estat espanyol i un 25 % dels casos de violència domèstica estan relacionats amb el consum de begudes alcohòliques.

L’estudi “L’Alcohol a Europa” assegura que és la regió del món on es consumeix més alcohol, amb una mitjana d’onze litres per persona i any. Prop de 40 milions d’europeus consumeixen de manera excessiva tots els mesos i uns 100 milions de persones s’emborratxen un cop al mes amb més de cinc copes en una mateixa nit, cosa que representa un terç de la població. Això provoca que cada any morin a causa de l’alcohol 115.000 persones, però l’impacte sobre la salut és encara més gran, ja que cal afegir-hi els 17.000 morts a la carretera, els 2.000 homicidis i els 10.000 suïcidis en què l’alcohol està present. L’estudi ha estat publicat per la Comissió Europea i hi ha participat la doctora Alícia Rodríguez-Martos, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, que destaca que el seu objectiu és l’elaboració d’una “estratègia europea sobre alcohol, que permetrà l’elaboració d’una política efectiva i homogènia”. Entre les mesures que recomanen per reduir el consum figura l’augment dels impostos, del preu de les begudes i de les restriccions.

Adaptació de CinEscola a partir de la informació de 
Josué Garcia. EL PUNT. 13 de juny de 2006
 

ACTIVITATS

1. Segons la vostra opinió, què porta als joves a consumir una quantitat tan gran d’alcohol, especialment els caps de setmana?

2. Segur que coneixeu algun company o companya que beu massa. Què caldria fer per ajudar aquesta persona?

3. Quines mesures penseu que serien efectives per lluitar contra l’alcohol?

TESTIMONI SOBRE L’ALCOHOLISME

Ben entrat en la cinquantena em van fer saber que era alcohòlic. De fet, aleshores ja ho sabia. La dependència del maleït producte ja em feia dir i fer coses que mai hauria dit o fet sense la influència del mateix. Però, encara que volia deixar de beure no podia. Sí! És així. Hom sap que hauria de deixar-ho, però si ho fa, tan sols un dia..., l’endemà se sent tan malament que el cervell no fa res més que recordar-li que necessita alcohol per trobar-se bé. El resultat ja el sabeu. Hom vol estar bé i pensa, “beuré només una miqueta...”, però això no és possible i cada dia beu més i més, fins que algú li fa entendre que ha de posar-hi remei i deixar-ho. Així ho vaig fer.

El metge de capçalera em va posar en contacte amb una “associació d’alcohòlics rehabilitats” i, en ella, vaig trobar el suport necessari per deixar de beure. Ara ja fa set anys que no bec res d’alcohol i la meva vida ha donat un tomb tan positiu que tant jo com la meva família ho celebrem cada dia que passa. És ara quan veig que hi ha molta gent de la meva edat (ja estic ficat en la seixantena) que són alcohòlics, ells i elles, ho saben, però no s’ho volen creure.

(...) Jo i tants d’altres, als catorze anys ja entràvem a treballar a les fàbriques i a les cinc del matí ja ens havíem de llevar per anar esperar el bus que ens dugués al treball. L’esperàvem en un bar on preníem un cafè amb llet però aviat ja hi barrejàvem un raig de brandy o aniset, (fèiem com els homes, ja que aquests ens deien “nenetes” si no ho fèiem). Era normal que de ben petits entréssim en contacte amb l’alcohol, però no tothom és alcohòlic. Gairebé tothom feia el mateix que jo, i no tots van caure en la dependència.

No, l’alcoholisme és una malaltia que sortosament no pateix tothom. Amb aquesta experiència, viscuda per mi, pretenc despertar la consciència dels dependents de l’alcohol i la dels seus familiars i amics perquè insisteixin i pressionin l’alcohòlic que tenen al seu entorn a contactar amb el seu metge de capçalera. Que no facin veure “que no passa res”, que no amaguin la malaltia de l’ésser estimat a la resta de la família (...). 

Esteve Carreté i Parera, de GIMMA (Grup d’Informadors Majors Manresans).
LaMalla.net 16 de gener de 2005
 

ACTIVITATS

1. Analitzeu la gravetat de prendre substàncies que, com diu el testimoni, fan dir i fer coses que mai hauria dit o fet.

2. Heu sentit alguna vegada el “beuré només una miqueta” o el “jo controlo”? Quins riscos reals té aquesta actitud?

3. Heu sentit, algun cop, la pressió d’algú perquè beguéssiu o fuméssiu? Analitzeu la vostra reacció.

4. Què us sembla la via que va conduir a la rehabilitació d’aquest testimoni? La recomanaríeu?