CINESCOLA



<vac?o>
 
 

En aquest bloc hi trobareu alguns dels conceptes essencials del llenguatge audiovisual o cinematogràfic explicats amb exemples. Està pensat per a suport de professors o per a l'aprenentatge autodidacta. Feu-lo servir com més us convingui i no dubteu a suggerir altres exemples possibles.


vEURE MÉS


Després de sis anys d’una intensa feina i, el que és més important, d’un fidel seguiment de les seves propostes didàctiques per part de la comunitat educativa del nostre país, CINESCOLA vol seguir treballant i difonent la riquesa educativa del cinema dins les aules. Amb aquest suplement del nostre portal www.cinescola.info, que hem titulat El rebost de CinEscola, oferim un nou espai per difondre propostes didàctiques sobre cinema, d’accés gratuït i en català i, a la vegada, presentem una via per recollir i publicar totes aquelles experiències en cinema que el professorat ens vulgui fer arribar. Busqueu dins del rebost i trobareu nutritives menges per alimentar l’Educació en Comunicació.


vEURE MÉS
CINEMA AMB MIRADA DE MESTRES:


veure mÉS
 
 
   
El espíritu del 45. L’esforç que la societat britànica va realitzar durant la Segona Guerra Mundial és probablement un dels exemples més rics de lluita col•lectiva realitzats al llarg del segle XX. Després de la terrible contesa, les classes populars del Regne Unit van decidir que mai més deixarien que la pobresa, l’atur o l’ascens del feixisme entorpissin la seva història. Si l’heroisme del poble havia fet possible la victòria a la guerra, tota la ciutadania junta podria guanyar la pau. Si s’havien dut a terme campanyes militars molt difícils, ¿per què no es podia plantejar un programa social de construcció d’habitatges, la creació d’un servei sociosanitari, la nacionalització de l’aigua, del gas, de l’electricitat, del ferrocarril, i aconseguir els béns necessaris per a la reconstrucció del país? Venint de Ken Loach, The Spirit of’45 no és només un brillant documental històric sinó que també constitueix una reflexió crítica sobre la manera de gestionar la crisi actual.
El menjar que llencem. Aquest documental ens acosta a la societat consumista actual, a través dels costums relacionats amb la compra i rebuig dels aliments que mengem. Està rodat a França, i parteix d'una sèrie d'entrevistes amb diverses persones relacionades amb el consum quotidià: Peggy, una mestressa de casa que omple la nevera després d'un dia de supermercat; Sako, el cap de cuina d'un menjador d'institut, que ofereix el dinar en forma de self service; Véronique Laubier , que dirigeix una empresa que cultiva i distribueix melons; Thomas Pocher, director d'un supermercat i, per últim, Gwenaël, un noi que recull menjar dels contenidors dels supermercats per alimentar la seva dona i filla, i part d'una petita col.lectivitat amb problemes d'atur i manca de recursos. Tot plegat dibuixa un tapís complet, des del productor al distribuïdor , fins acabar en el gran consumidor (menjador escolar) i el petit consumidor (família de quatre membres). Tot ells queden en evidència quan, en les darreres imatges, veiem una altra mena de família, sense massa ingressos, que pot menjar -sense emmalaltir, ens informen- del que la societat de l'opulència llença perquè sí.
Akeelah and the bee. Aquesta pel•lícula ens narra la història de l’Akeelah Anderson, una nena afroamericana d’11 anys que viu en un entorn difícil del sud de Los Ángeles, i que té una capacitat extraordinària per memoritzar i lletrejar paraules. Malgrat l’oposició de la seva mare, l’Akeelah competirà en diversos campionats d’ortografia, cosa que li suposarà un procés de maduració important i la convertirà en una heroïna de la seva desestructurada comunitat. Un film que representa una paràbola a favor de l’esforç, la superació d’obstacles socials i que ens vol fer reflexionar sobre el dret a desenvolupar les pròpies capacitats.
El regne del cels. Som a l’any 1186 entre la 2a i la 3a croada. L’acció arrenca a França on Godofred d’ Ibelin, reconegut cavaller del rei de Jerusalem compromès amb el manteniment de la pau a Terra Santa, inicia la recerca de Balian, el seu fill il•legítim, però únic hereu del feu de Godofred i del llinatge d’Ibelin. Balian no coneix el seu pare ni les seves intencions. És un jove i humil ferrer francès que plora la sobtada i recent mort -per suïcidi- de la seva dona i del seu fill. Quan Godofred d’Ibelin troba a Balian, aquest no pot acceptar l’oferta que li fa el seu pare però... les difícils circumstàncies amb les que es troba fan que, finalment, s’uneixi al seguici de Godofred i que decideixi acompanyar-lo en la seva sagrada missió amb l’esperança d’aconseguir el perdó per als seus pecats i per als de la seva dissortada esposa.
Crash. Crash segueix la pista del breu encontre entre un grup de personatges de diferents ètnies, orígens i classes socials, que lluiten per superar les seves pors a mesura que entren i surten de les vides dels altres: un detectiu de policia amb una mare drogoaddicta i un germà desaparegut, dos lladres de cotxes que teoritzen contínuament sobre la societat, l’ocupa’t fiscal del districte i la seva irritable esposa, un veterà policia racista que cuida del seu pare malalt i que no agrada al seu jove i idealista company, un reeixit director de televisió i la seva altiva esposa, un immigrant persa obsessionat per la seguretat del seu negoci que compra un arma, un manyà hispà i la seva petita filla, un comerciant asiàtic... El descobriment del cos d'un jove assassinat en una cuneta farà que les vides d'aquestes persones s'entrecreuin a la ciutat de Los Angeles. Tots col•lisionaran durant les 36 hores que mostra el film i ho faran a la zona grisa entre el blanc i el negre, on tothom és víctima i agressor.
Gladiator. Som a Germania l’any 180 a.C. Màxim Decimus Meridius és un gran general hispà que ha conduït els exèrcits de l'emperador Marc Aureli a nombroses victòries. Amb l’última gran batalla, Roma ha completat la conquesta de Germania. Gràcies al seu carisma i al seu geni militar, Màxim és el protegit de l’emperador. Marc Aureli és gran, està molt afeblit i sap que se li acosta l’hora de la mort per això comunica en privat a Màxim que desitja deixar-li el poder de l’Imperi a ell per tal que el doni al Senat.
L’objectiu de l’acció és que Roma sigui de nou una República. Marc Aureli no vol que el seu fill Còmmode el succeeixi, ja que sap perfectament que no serà un bon emperador. Abans de fer l'anunci oficial de les seves intencions, Marc Aureli ho explica a Còmmode. Aquest desesperat i pres d'una bogeria colèrica, l'ofega contra el seu pit i esdevé el nou Emperador.

 
 

Cinescola ha estat distingida amb el segell “Buenas Prácticas Iberoamericanas Leer.es”

veure mÉS

LLIBRES CINESCOLA:

veure mÉS

USO DIDÁCTICO DEL DOCUMENTAL EN SECUNDARIA:
LA HISTÒRIA A TRAVÉS D'IMATGES: