|
| |
Benvinguts a un nou camí educatiu: AulaCom.cat
apareix com un nou projece de CinEscola per
posar a l'abast de la comunitat educativa (professorat,
alumnat, famílies) una eina de treball per seguir
avançant en l'Educació en Comunicació Audiovisual.
vEURE
MÉS
En aquest bloc hi trobareu alguns dels conceptes
essencials del llenguatge audiovisual o cinematogràfic
explicats amb exemples. Està pensat per a suport
de professors o per a l'aprenentatge autodidacta.
Feu-lo servir com més us convingui i no dubteu
a suggerir altres exemples possibles.
vEURE
MÉS
Després de sis anys d’una intensa feina i, el
que és més important, d’un fidel seguiment de
les seves propostes didàctiques per part de la
comunitat educativa del nostre país, CINESCOLA
vol seguir treballant i difonent la riquesa educativa
del cinema dins les aules. Amb aquest suplement
del nostre portal www.cinescola.info, que hem
titulat El rebost de CinEscola, oferim un nou
espai per difondre propostes didàctiques sobre
cinema, d’accés gratuït i en català i, a la vegada,
presentem una via per recollir i publicar totes
aquelles experiències en cinema que el professorat
ens vulgui fer arribar. Busqueu dins del rebost
i trobareu nutritives menges per alimentar l’Educació
en Comunicació.
vEURE
MÉS
|
| |
|
|
|
|
La invenció d'Hugo. La pel·lícula s'obre
amb un impressionant pla seqüència que recorre el París dels
anys trenta del segle passat. La càmera es dirigeix a l'estació
de Montparnasse, creua andanes i vestíbuls i diposita la seva
mirada en el rostre d'un nen ocult en un enorme rellotge.
A partir d'aquí se'ns explica la història d'un nen orfe que
viu una vida secreta entre les parets de l'estació. Amb l'ajuda
d'una noia molt especial, buscarà la resposta a un misteri
relacionat amb el seu pare, que acaba de morir, i amb el malhumorat
venedor de la botiga de joguines, que és ni més ni menys que
Georges Méliès, el gran pioner del cinema que va transformar
el setè art en espectacle, però que viu ara ple d'amargor
i oblidat per tots.
En un món millor. Anton és metge i divideix
el seu temps entre una petita ciutat danesa i la seva feina
en un camp de refugiats a l'Àfrica. En aquests dos mons tan
diferents, ell i la seva família s'enfronten a conflictes
que els empenyen a escollir entre la vergonya i el perdó.
Anton i la seva dona Marianne tenen dos fills i consideren
la possibilitat de divorciar-se. El gran, Elias, de dotze
anys, pateix el constant bullying d'uns companys de l’escola
fins que un altre noi el defensa. Es tracta de Christian,
que acaba de traslladar-se a Dinamarca des de Londres amb
el seu pare. La mare de Christian ha mort recentment i el
nen no ha superat la pèrdua. Elias i Christian no triguen
a estar molt units, però quan Christian involucra Elias en
un perillós acte de revenja que pot tenir conseqüències tràgiques,
els seus pares hauran de ajudar-los a entendre la complexitat
de les emocions, del dolor i de l'empatia, i considerar la
necessitat de donar una resposta civilitzada a la violència.
La voz dormida. Basada en la novel·la del
mateix títol de Dulce Chacón, la pel·lícula ens explica la
historia de la Pepita, una jove cordovesa d'origen rural,
que viatja al Madrid de la postguerra per estar a prop de
la seva germana Hortensia, militant comunista, que està embarassada
i a la presó.
Pepita coneix Paulino, un guerriller antifeixista que lluita
a la serra de Madrid, al costat de Felipe, el company d’Hortènsia.
Tot i la dificultat de la seva relació, s'enamoren apassionadament.
Hortensia és jutjada i condemnada a mort. L'execució no es
durà a terme fins després del part. Pepita intenta per tots
els mitjans i en totes les instàncies evitar l'execució. Va
sempre que pot a la presó amb l'objectiu que li lliurin el
fill d'Hortensia, suplicant que no el donin en adopció o l’internin
en un orfenat ...
Las mujeres de verdad tienen curvas. Ana
García viu al barri est de Los Àngeles, és llatinoamericana,
filla d’uns immigrants mexicans i tot just ha acabat l’institut.
Té la possibilitat d’anar a estudiar a la Universitat de Columbia,
a Nova York, però la seva mare, Carmen, s’hi oposa fermament.
Carmen és una dona molt elemental, plena de supersticions
i només vol que la seva filla petita s’aprimi, trobi un bon
marit, li doni néts i s’oblidi de modernitats.
Los lunes al sol. Una ciutat industrial de
Galícia. Principis del segle XXI. Després del traumàtic tancament
patronal d’una empresa naval, 200 treballadors han estat acomiadats.
Aquesta és la història d’un grup d’aquests homes, aturats,
desesperats..., que cada dia recorren els carrers de la ciutat
intentant trobar vies de sortida a la seva situació. En el
bar d’un d’ells fan tertúlia i es barregen records i projectes;
comparteixen frustracions i esperances. En el seu calendari
cap dia és feiner. Una història dramàtica, un conte tràgic
explicat amb un vocabulari dolç i amb espai per a l’humor
i l’esperança. Una història sobre la gent del poble, sempre
vulnerable i feble; sobre la vida quotidiana dels qui pateixen
l’atur, dels qui viuen la vida en diumenge, dels que passen
els dilluns sota el sol.
La vida de los otros. El capità Gerd Wiesler
és un oficial extremadament competent de la Stasi, la totpoderosa
policia secreta del règim comunista de la RDA, la República
Democràtica Alemanya. Quan l’any 1984 li encomanen que espiï
la parella formada pel prestigiós escriptor Georg Dreyman
i la popular actriu Christa-Maria Sieland, no sap fins a
quin punt aquesta missió influirà en la seva pròpia vida.
A través d’aquesta història els personatges ens van apropant
a una realitat molt propera en el temps i no massa llunyana
d’altres realitats que sovint vivim o hem d’afrontar. Des
de cada seqüència, l’espectador és conduït a qüestionar-se
molts i diversos temes: el funcionament de les estructures
de poder; els diferents mètodes utilitzats per fer callar
la dissidència i la discrepància; les persones que són font
d’inspiració o de lideratge del canvi personal en els seus
respectius contextos vitals; el paper que el món de l’art
i la paraula poden exercir en la trajectòria vital dels
ciutadans i ciutadanes.
|
| |
|
|
|
Cinescola
ha estat distingida amb el segell “Buenas Prácticas
Iberoamericanas Leer.es”
veure
mÉS
|
| |
USO
DIDÁCTICO DEL DOCUMENTAL EN SECUNDARIA:
|
LA HISTÒRIA A TRAVÉS D'IMATGES:
|
CINEMA
AMB MIRADA DE MESTRES:
|
|
