 |
 EL
REBOST DE CINESCOLA –
Després
de sis anys d’una intensa feina i, el que és
més important, d’un fidel seguiment de les
seves propostes didàctiques per part de la
comunitat educativa del nostre país, CINESCOLA
vol seguir treballant i difonent la riquesa educativa
del cinema dins les aules. Amb aquest suplement
del nostre portal www.cinescola.info,
que hem titulat El rebost de CinEscola, oferim
un nou espai per difondre propostes didàctiques
sobre cinema, d’accés gratuït i en català
i, a la vegada, presentem una via per recollir i
publicar totes aquelles experiències en cinema
que el professorat ens vulgui fer arribar. Busqueu
dins del rebost i trobareu nutritives menges per
alimentar l’Educació en Comunicació. |
|
|
|
|
LLENGUATGE
CINEMATOGRÀFIC
–
En aquest
bloc hi trobareu alguns dels conceptes essencials
del llenguatge audiovisual o cinematogràfic
explicats amb exemples. Està pensat per
a suport de professors o per a l'aprenentatge
autodidacta. Feu-lo servir com més us convingui
i no dubteu a suggerir altres exemples possibles. |
|
|
|
|
 DIE
WELLE –
Alemanya
avui. Un institut de batxillerat. Durant la setmana de
projectes, el professor Rainer Wenger se li acut portar
a terme un experiment que expliqui als seu alumnat com
funciona l’autocràcia, com s’arriben
a establir els règims feixistes. En pocs dies,
el que comença com una sèrie de reflexions
sobre els elements propis de la dictadura com ara la disciplina
o el sentiment de pertinença, es va transformant
en un moviment real: L’Onada. Al tercer dia, els
nois comencen a demostrar actituds violentes, a vestir
de la mateixa manera, a omplir la ciutat amb el seu anagrama
i a excloure qui no pensa com ells. La violència
esclata en un partit de waterpolo. El professor entén
que ha arribat massa lluny amb l’experiment i decideix
aturar-lo, però és massa tard i esdevenen
gravíssimes conseqüències. |
| |
|
|
 IT'S
A FREE WORLD –It’s
a Free World és una història que ens parla
de la
flexibilitat laboral, de la globalització, dels
dobles torns de treball, de salaris baixos i de consumidors
feliços i despreocupats. Angie és una jove
ambiciosa, tot i que té poca preparació,
que acaba de quedar-se sense feina per no acceptar els
abusos sexuals dels seu cap. L’Angie creu que ha
arribat el moment de demostrar la seva vàlua, així
que anima a la seva companya de pis a muntar una agència
de treball temporal per a immigrants. Una idea que aviat
es converteix en un negoci rendible tenint en compte la
desesperació dels treballadors, uns salaris sota
mínims, una situació de superexplotació
insuportable i unes lleis que només serveixen per
ser ignorades. |
|
|
|
 MILK
–
Es
tracta d’un film biogràfic sobre Harvey Milk,
regidor de San Francisco i dirigent del moviment gai,
assassinat el 1978. Cansat de fugir de si mateix, Harvey
(Sean Penn) deixa la seva feina a Nova York per sortir
de l’armari i mudar-se al barri de Castro, de San
Francisco, amb el seu company Scott Smith (James Franco).
Obre una botiga de càmeres fotogràfiques
que no triga a convertir-se en un focus que irradia agitació
política a favor dels homosexuals en uns Estats
Units en plena transformació social. Amb gran perseverança,
Harvey Milk anirà denunciant la intolerància
contra la llibertat sexual i obtindrà cada cop
més suports que el conduiran a ser el primer home
obertament gai que serà elegit per a un càrrec
públic. |
| |
|
|
 LITTLE
MISS SUNSHINE –
La
pel·lícula ens introdueix al si d'una família
nord-americana, els Hoover, que no acaben d'aconseguir
organitzar la seva vida. Richard, el pare, intenta vendre
sense exit el seu programa d'autoajuda per executius Nou
passes cap a l'èxit; Dwayne, el fill gran,
ha fet vot de silenci mentre no aconsegueixi entrar a
l'acadèmia d'aviació; Olive, la petita,
està obsessionada amb els concursos de bellesa;
a l'avi l'han expulsat de la residència geriàtrica
per mala conducta; l'oncle Frank, especialista en Proust,
ha intentat suïcidar-se a causa d'un desengany amorós...
mentre que la mare, Sheryl, es veu desbordada per tot
el munt de problemes que ha d'afrontar. |
| |
|
|
 ADOLESCÈNCIA
I CARRER – "Barrio"
– Barrio
és la història de tres adolescents, Rai,
Javi i Manu, que viuen en un barri de l’extraradi de Madrid.
Els nois somnien en unes vacances a llunyanes platges
exòtiques. En Rai -que va darrere la Susi, la germana
del seu amic Javi- té contactes amb el món
de la droga, fet que acabarà decidint el seu futur.
Pel que fa en Javi, que dorm amb cascos i música
de rock per no sentir les baralles dels seus pares, no
té cap pressa per aconseguir el carnet de conduir
i fer-se càrrec de la furgoneta del seu pare per
ajudar l’economia familiar. Qui si treballa és
en Manu. |
|
|
|
 EXPLOTACIÓ
I TREBALL INDUSTRIAL – "Modern
Times" –En
realitat, Modern Times són una sèrie de
gags entrellaçats on se’ns presenta el rodamón
chaplinià com un obrer industrial que treballa
en un cadena de muntatge d’una fàbrica, on realitza
sempre el mateix tipus de feina: collar cargols. El film
mostra les dificultats dels desheretats per sobreviure
en un món deshumanitzat, però també
l’esperança de la felicitat que ens ve representada
per una història d’amor entre una noia òrfena,
víctima de la Gran Depressió i el nostre
heroi dels temps moderns. |
|
|
|
 ESPOLIACIÓ
I GUERRES A L'ÀFRICA – "Blood
Diamond" –
Amb el rerefons del caos i la guerra civil que va afectar
Sierra Leone durant els anys noranta, Blood Diamond
és la història de Danny Archer, un antic
mercenari sud-africà, i de Solomon Vandy, un pescador
de Mende. Els dos homes són africans, però
les seves històries i les seves circumstàncies
són completament diferents. Els seus destins s'uneixen
en la recerca conjunta per recuperar un diamant rosa,
poc comú, que pot transformar les seves vides.
Mentre es troba a la presó per contraban, Archer
s'assabenta que Solomon, que va ser separat de la seva
família i obligat a treballar a les mines de diamants,
ha trobat i ha amagat l'extraordinària pedra sense
polir. |
|
|
|
 LA
LLUITA DE LES DONES PER LA TOLERÀNCIA – "Persépolis"
–
Marjane creix a l'Iran de la Revolució Islàmica.
Els fonamentalistes trenquen les il·lusions d'un
poble, imposant el vel a les dones i empresonant a milers
de persones. Intel·ligent i valenta, Marjane descobreix
el punk, Abba i Iron Maiden. Als catorze anys, els seus
pares l'envien a Àustria. Resisteix els mals moments
típics d'una adolescent i descobreix l'amor. Torna
a l'Iran, encara que significa patir l'asfixiant repressió
dels guardians de la revolució. Entra a l'escola
d'art i es casa, al mateix temps que segueix criticant
el govern. Als vint-i-quatre anys, no pot resistir més
l'opressió i marxa a França per trobar un
futur més esperançador. |
|
|
|
 ASIMOV
I LA LÒGICA DE LES MÀQUINES – "I,
robot" –
Xicago any 2035, la Humanitat viu en completa harmonia
amb una de les seves més sorprenents creacions:
els robots. Cuinen per als humans, condueixen els seus
avions, tenen cura dels seus fills... Les relacions entre
humans i robots són perfectes gràcies a
les tres lleis de la robòtica dissenyades pel Dr.
Alfred Lanning: la primera llei diu que un robot no pot
fer mal a un ésser humà, ni permetre per
omissió que els humans puguin patir cap mal. La
segona llei estableix que un robot ha d’obeir les ordres
donades pels humans, excepte quan les ordres entren en
conflicte amb la primera llei. I, finalment, la tercera
llei assenyala que un robot ha de protegir la seva existència,
sempre que aquesta protecció no entri en conflicte
amb la primera o la segona llei. |
|
|
|
 LA
COMPRENSIÓ ENTRE CULTURES – "Monsieur
Ibrahim et les fleurs du coran" –
La pel·lícula ens explica la relació
paterno-filial entre un adolescent jueu que viu pràcticament
sol en un suburbi de Paris i un botiguer del seu carrer,
que anomenen l’àrab. Situada en un París
caracteritzat per la seva tolerància, la història
de Momo i Ibrahim és un cant a la comprensió
entre cultures. Paris, anys 60. En un barri obrer, Momo
és un noi jueu orfe (de fet), que només
gaudeix de l’amistat i de l’afecte de les prostitutes
de la Rue Bleue. Momo compra els queviures a la botiga
de l’àrab, el senyor Ibrahim, un silenciós
i enigmàtic home que veu i sap més del que
sembla. Ibrahim es converteix en el millor amic del jove
i junts comencen un viatge que canviarà les seves
vides. |
|
|
|
 TELEVISIÓ,
DELIRI I MANIPULACIÓ – "The
Truman Show" –
La
pel·lícula ens explica la historia de Truman,
un home d’uns trenta anys, que viu des del seu naixement
i sense saber-ho dins d’un show televisiu. Truman va néixer
en un estudi de televisió i la seva vida és
retransmesa via satèl·lit a tot el
planeta. Tothom qui l’envolta, família, amics,
veïns, companys de feina, són actors. Truman
esdevé un autèntic conillet d’índies
de laboratori televisiu. Arriba un moment, però,
que s’enamora de manera inesperada d’una actriu penedida
de tot aquest macro espectacle, i que l’ajudarà
a descobrir la gran mentida on viu Truman. |
|
|
|
 MISTERI,
PLASTILINA I DIVERSIÓ – "Wallace
& Gromit. Curse of the Were-Rabbit" –
S’aproxima
el Concurs Anual de Verdures Gegantines i es desferma
una autèntica vegetalmania al poble d’en Wallace
i en Gromit. Els dos amics, sempre animosos i emprenedors,
tenen un gran èxit amb el seu invent que permet
controlar els conills que intenten envair els magnífics
horts de la comarca. Però, sobtadament, apareix
una enorme, misteriosa i voraç bèstia que
espanta el veïnat i destrossa els horts i tot el
que troba. L’organitzadora del concurs, Lady Tottington,
absolutament desesperada, encarrega a Wallace & Gromit
que capturin la terrible criatura i salvin el concurs. |
|
|
|
 GUERRA
i INFANTESA – "Lakposhtha
Hâm Parvaz Mikonand" –
Els
habitants d’un poble del Kurdistan iraquià, en
la frontera entre Iran i Turquia, busquen desesperadament
una antena parabòlica per aconseguir notícies
sobre l’imminent atac dels Estats Units contra l’Iraq.
Un noi, anomenat Mister Satèl·lit per la
seva habilitat en instal·lar antenes parabòliques,
organitza tots els nens del poble per buscar mines anti-persona
i després vendre-les. Un nen mutilat a causa de
les mines, que ve d’un altre poble amb la seva germana
i un nen petit, té una premonició: la guerra
s’apropa... |
|
|
|
 TRAGÈDIA
I SOLEDAT DE LA REVOLTA – "Salvador"
– Barcelona,
a principis dels anys setanta. Un grup de joves anarquistes
catalans i francesos es revolten contra la repressió
franquista i inicien un reguitzell d’accions armades per
aconseguir diners amb la intenció de donar suport
a sectors d’obrers en lluita. En un primer moment, aconsegueixen
força èxit i una sensació d’invulnerabilitat,
però la seva inexperiència i la persecució
de la Brigada político-social de la policia franquista,
els portarà a ser detinguts: el setembre de 1973
la policia els para una trampa, en el curs de la qual
es produeix un tiroteig, en què morirà un
policia. |
|
|
|
 PER
CANVIAR EL MODEL DE MASCULINITAT – "Héctor"–
Héctor
(Nil Mur), un adolescent de 16 anys, ha perdut la seva
mare. La seva tia Tere (Adriana Ozores) es fa càrrec
del jove. De viure en una cèntrica casa amb jardí
es trasllada a un petit pis en un barri als afores de
Madrid. Héctor tracta de comprendre la nova realitat
que es mostra davant els seus ulls. Una forma de vida
molt diferent a la seva però que, a poc a poc,
sentirà molt propera. Tot canvia amb l'arribada
de Martín (Damián Alcázar), el pare
d'Hèctor. |
|
|
|
 FEIXISME:
HORROR I PERVERSIÓ – "El
Laberinto del Fauno" –
Any
1944, cinquè any del règim franquista. Una
nena de 13 anys, Ofelia, es trasllada amb la seva mare
embarassada, Carmen, a un petit poble, a prop dels Pirineus,
on es troba destinat Vidal, cruel capità franquista,
el nou marit d’Ofelia i gens agradable als ulls d’Ofelia.
La missió del capità Vidal és liquidar
el maquis, és a dir, els darrers vestigis de la
resistència republicana, que s’amaga en els boscos
de la zona. |
|
|
|
 COEDUCACIÓ
I CINEMA – "Whale
Rider" – Whale
Rider ens explica la fermesa i determinació
de Pai enfront dels costums sexistes del seu poble. Pai
és una noia maori. Si hagués nascut nen
hauria estat el successor del cap de la seva tribu, perquè
les tribus maoris de Nova Zelanda tenen per tradició
que els successors dels seus caps siguin els seus mateixos
fills mascles primogènits. |
| |
|
|
|
|
